L’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom-UAB) va presentar el passat dijous, 27 de novembre, l’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. Es tracta d’una obra col·lectiva de periodicitat biennal que arriba a la seva tretzena edició, aconseguint mantenir la seva identitat des de fa més de 25 anys, gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i Naturgy.
Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de Comunicació–Institut d’Estudis Catalans, va definir l’Informe com “un treball metòdic i científic” que representa “un exemple del tipus de transferència de coneixement que defensem des de l’IEC”. D’aquesta manera, va donar la benvinguda a l’acte de presentació pública del document.
La taula institucional va estar presidida per Marc Melillas, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i va comptar amb la presència de la vicerectora de Comunicació de la UAB, Virginia Luzón, i Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB. Naturgy, patrocinador de l’Informe, no va poder participar per motius d’agenda.
Aquesta va anar seguida d’una taula informativa, en la que van poder participar tres membres de l’equip d’edició: Bernat López (URV), Luiz Peres-Neto (UAB) i Amparo Huertas (UAB). Celina Navarro (UAB), que també forma part de l’equip, no va poder assistir a l’acte.
L’Informe de la comunicació a Catalunya 2023-2024, coordinat per l’InCom-UAB, analitza el sector en un moment de reptes i canvis. El document, que consta de 12 capítols, es divideix en tres parts: la primera part, amb un contingut de caràcter transversal, analitza les polítiques que afecten el sector i l’economia i finançament; la segona part es dedica a l’anàlisi individual de cada subsector (premsa, ràdio, televisió i plataformes audiovisuals, cinema, llibre, música i videojoc); per últim, la tercera aborda tres reptes actuals: la irrupció de la Intel·ligència Artificial al periodisme, les xarxes socials i la comunicació corporativa, i el tractament mediàtic de la ruralitat. En aquesta edició han participat equips d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universidad Complutense de Madrid.
Taula institucional
Melillas: L’informe, un instrument imprescindible per la presa de decisions
El director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va ser el primer en prendre la paraula i en va destacar la importància de la publicació. L’informe l’ha acompanyat des dels seus inicis, va confessar.
Per Melillas, l’Informe de la comunicació “no és només un estudi acadèmic sinó un instrument imprescindible per la presa de decisions, per definir models i entendre l’ecosistema que tenim i cap a on hem d’apuntar cap al futur”. “I en moments d’incertesa i de tants canvis, això encara és més fonamental”, va afegir. Melillas va apuntar que, en un moment on no tenim temps per pensar i parar, “és un privilegi i una necessitat que tenim que des de la Universitat es pugui crear aquests espais de reflexió i de treball per poder prendre les millors decisions possibles”.
Conscient que darrera aquest informe hi ha molta feina i moltes hores de dedicació, Melillas va lloar el treball de l’equip investigació: “La nostra societat cada vegada posa menys en valor la feina ben feta, l’anàlisi i el rigor perquè ara es va ‘a cop de tuit’. Per tant, més que mai, necessitem aquests instruments”. El director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va qualificar el treball com “una feina molt valuosa”.
Luzón: L’informe aporta una perspectiva del que està passant
La vicerectora de Comunicació de la UAB, Virginia Luzón, va felicitar l’InCom-UAB per la “gran feina” desenvolupada en l’elaboració de l’estudi, així com també va agrair el suport dels diferents agents implicats en el projecte. Va destacar que, gràcies a informes com aquest, podem tenir una perspectiva del que ha passat històricament al sector de la comunicació, tenint en compte que el primer informe va ser una anàlisi del 2000.
Luzón, després de llegir l’informe, fa diverses reflexions: “tornem a consumir d’una manera postpandèmica”, “tenim un sistema de comunicació molt madur” i “el negoci comunicatiu català està molt fort i molt arrelat”. La vicerectora de Comunicació de la UAB va sintetitzar alguns dels resultats de l’informe. En referència a la creixent penetració de la intel·ligència artificial, que va anomenar “tsunami tecnològic”, Luzón va valorar en positiu que a l’Informe sigui vista “com una eina i no com un perill”. Virginia Luzon compara el moment amb el que va passar l’any 1995 amb la irrupció d’Internet. Luzón va acabar la seva intervenció manifestant que “està enamorada, sorpresa i meravellada d’aquest informe”.
Amparo Huertas, en qualitat de directora de l’InCom-UAB, va tancar la taula institucional reiterant un cop més l’agraïment al Govern i a Naturgy, per la confiança depositada en l’InCom, i a la UAB, pel suport que rep el centre de recerca, que dirigeix des de l’any 2016. Huertas, sobre l’Informe, va confirmar que darrera hi ha molta feina però que aquesta “és molt agraïda”.
L’equip editor parla sobre la feina feta
A l’acte de presentació de l’Informe de la Comunicació 2023-2024 també van fer la seva valoració l’equip editor de l’Informe.
López: L’informe és un producte acadèmic i de recerca en plena forma
Bernat López, l’editor més veterà de l’Informe, va recordar la figura de Miquel de Moragas com a impulsor d’aquest estudi l’any 2000, on López ja hi va col·laborar. L’informe és un dels productes acadèmics en català més longevus i, a més, “està en plena forma”, va apuntar.
López també va posar de manifest el valor de l’informe en l’impacte social de la recerca, remarcant que això és el que fa des de fa 25 anys: “és un producte de recerca – tot i que no es reconeix com a tal per les agències avaluadores– però sobretot és un producte de transferència i fa arribar el coneixement del sector”.
López també va voler explicar que l’informe és un treball a moltes mans: 13 autors/es, 4 editors/es, una coordinadora editora, correcció lingüística, maquetació, impremta… unes 25 persones han col·laborat en la edició d’aquest informe.
Sobre el seu contingut, Bernat López, amb un exercici de síntesis, defineix el període 2023-2024 amb dues paraules: maduresa i plataformització. I el seu argument va ser el següent. D’una banda, de l’informe se’n desprèn que la comunicació és un sector madur que ha recuperat l’estabilitat després de la sotragada que va patir la societat en general després de la pandèmia. Hi ha una recuperació del pols i de la normalitat amb un creixement raonable. I, de l’altra, la plataformització és un del trets que es manifesta amb molts dels capítols, però sobretot als de ràdio i televisió.
Peres-Neto: Tres reptes del bienni
Luiz Peres-Neto, co-editor d’aquesta edició, va apuntar idees clau a partir de la seva lectura dels tres capítols del bloc de reptes.
Sobre la IA en el periodisme, va indicar que es tracta tant els grans mitjans com els mitjans locals, de forma molt encertada perquè els usos són molt diferents i això dona una mirada de com serà el futur. Peres-Neto va subratllar que “el capítol també parla de la regulació a nivell europeu de la IA i que cal fer més recerca acadèmica sobre la IA per pensar l’ús de la IA aplicada al periodisme real”.
Sobre el capítol al voltant del tractament mediàtic de la ruralitat, Peres-Neto va recordar que “en aquest bienni hem tingut les tractorades i les rebel·lions de la pagesia”. Peres-Neto resumeix el capítol indicant que tracta el contingut informatiu i l’imaginari de la ruralitat creat arran de la ficció.
A partir de la lectura del tercer capítol del bloc de reptes, Peres-Neto indica que el text ens convida a reflexionar sobre com els CEOs de les empreses usen les xarxes socials, particularment LinkedIn. Peres-Neto subratlla que l’estudi evidencia que la comunicació corporativa a les xarxes és “una comunicació que parla i que escolta, però que no dialoga. I una comunicació sense diàleg no és comunicació”.
Luiz Peres-Neto se sincera i manifesta que “ha tingut el privilegi de ser co-editor amb un equip editor que creu en el diàleg franc, que li fa creure que es pot tenir a l’acadèmia un espai empàtic i de construcció de saber compartit”.
Huertas: Sobre la portada
La directora de l’InCom-UAB i co-editora d’aquesta edició de l’informe, Amparo Huertas, a la seva intervenció va destacar el disseny i simbolisme de la portada. Per l’encàrrec de la portada, es va partir de tres conceptes: interconnexions, plataformatització i hibridació. Abans es pensava en cada mitjà per separat (ràdio, televisió, premsa…) i, ara, tot es barreja, i el llenguatge audiovisual va guanyant terreny.
El disseny de la portada s’allunya de la literalitat i treballa amb un llenguatge més simbòlic i abstracte. Per una banda, els cercles oberts remeten a la idea de radar, cercles en moviment incomplerts que busquen connexions en expansió. Són estructures amb moviment. I, per l’altra, les línies rectes són les connexions ja formades o en construcció. Tot plegat és una al·lusió visual a com les fronteres entre mitjans i àmbits són cada vegada més fluides.
Equip de l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2023-2024
Equip Editor
Bernat López
Amparo Huertas Bailén
Celina Navarro
Luiz Peres-Neto
Autores/s
Enric Castelló
Maria Castellví Lloveras
Joan Corbella Cordomí
Lola Costa Gálvez
Xavier Cubeles
Javier Díaz-Noci
Isabel Fernández Alonso
Manuel Fernández-Sande
Ana Fernández Viso
Amparo Huertas Bailén
Isaac Pecino
Bernat López
Celina Navarro
Luiz Peres-Neto
Xavier Ribes i Guàrdia
Giancarlo Saavedra Chau
Bertran Salvador-Mata
Consell Acadèmic
María Luz Barbeito Veloso
Reinald Besalú Casademont
Maria Corominas Piulats
Carmina Crusafon Baqués
Josep Àngel Guimerà i Orts
Enric Marín Otto
Mònica Puntí Brun
Sara Suárez Gonzalo
Coordinació
Sílvia Porta i Simó
Correcció i assessorament lingüístic
Equip LlenguaViva:
Marta G. Avellaneda
Jordi Martí Fitó
Laura Llahí Ribó
Disseny i Maquetació
Mariana Eguaras – Consultoría Editorial
Impressió i enquadernació
Romanyà Valls
(La Torre de Claramunt)
Gestió Econòmica (UAB)
Ana Pescador
Encarna Rivallo